Algunes de les propostes didàctiques del teatre d'ombres, del teatre amb objectes, del teatre de paper o del Teatre Negre de Praga es podrien resumir en aquesta mena d'alquímia que els actors-creadors-professors del Postgrau de Teatre en l'educació han vingut a anomenar el teatres de la llum.
Els teatres de la llum és una proposta amb una gran càrrega pedagògica perquè resumeix alguns dels principis bàsics de la didàctica de les tècniques dramàtiques. Tot plegat, les virtualitats de les tècniques dramàtiques com a instruments d'ensenyament i aprenentatge es poden concretar en els aspectes següents:
1. Les tècniques dramàtiques són aplicables a una metodologia interdisciplinària. Des d'aquesta òptica són més bé un instrument per a l'ensenyament d'altres coses. La seua funció seria anàloga a la dels mitjans àudio-visuals.
2. Les tècniques dramàtiques proporcionen oportunitat per realitzar activitats multiexpressives: auditives, visuals, motrius i verbals. Possibiliten que el subjecte de l'aprenentatge tinga experiències simultànies en tots els plànols de la seua persona, no limitant l'aprenentatge només a una simple experiència intel•lectual.
3. Les tècniques dramàtiques produeixen una resposta total, un conjunt de respostes verbals i no verbals front a un estímul o grup d'estímuls.
4. Actuen com a pont de connexió entre les Humanitats i les Arts.
5. Són una eina inapreciable per a l'educació en valors i del canvi d'actituds, quan s'ofereix als alumnes el debat sobre alternatives en la conducta i l'elecció dels individus.
6. Incrementen la motivació en recórrer a l'instint de joc dels alumnes, al mateix temps que ofereixen l'oportunitat d'introduir el món exterior a l'aula.
7. Demanen la participació i la col•laboració. Afavoreixen la relació harmònica entre els components del grup, ja que permet als participants prendre consciència col•lectiva del treball i realitzar-lo comptant amb l'esforç de tots, i possibiliten situacions en les quals hi ha necessitat d'una precisa i clara comunicació.
8. S'estableix un tipus de relació no habitual entre els estudiants i la seua professora o el seu professor, ja que el marc global on es desenvolupen les tècniques dramàtiques acostuma a ser més lúdic i creatiu. En aquest ambient el professor incita al joc i a la creació i accepta els suggeriments dels alumnes.
A més, a continuació us posem algunes de les referències bibliogràfiques i creatives més importants en cadascuna de les dimensions comentades anteriorment. Analitzeu-les, practiqueu-les i sobretot gaudiu de les propostes innovadores de tots i cadascun dels creadors vulguen compartir amb vosaltres.
Teatre Negre de Praga i les seues influències:
Altres grups de teatre que han investigat sobre la màgia de la llum o l'alquímia de la imatge:
Dimensió artístico-plàstica:
- James Turell.
- Sons & Lumieres.
- Sombras y luz: sueños de sombra. Exposicions i dossiers didàctics del Centre Pompidou de París.
Orígens del teatre d'ombres:
Altres propostes didàctiques amb el teatre d'ombres:
- Rafa Desco i el teatre d'ombres.
- Teatro de la luz.
- Analitzeu la creativitat en la manipulació d'objectes i la creació d'espais lumínics en les obres de Momix Dance que trobareu al vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tus comentarios nos interesan: