El Cabaret Diabòlic.
Dijous 25 de maig a les 18.30 hores
LLOC: Adeit a la Plaça Verge de la Pau 3
DESTINATARIS: obert i gratuït per tothom
Laura Borràs és directora del programa d'Estudis literaris i tecnologies digitals Hermeneia
Resum: El Cabaret diabòlic és un espectacle que consisteix en una sèrie de monòlegs que ha escrit Beth Escudé i que posa en escena d'una manera realment espectacular i seductora Isabelle Bres, única actriu de la peça, transformada en Eva. Eva, la dona que culturalment associem al mal, al principi del mal, al pecat original. De la seva mà, amb fortes dosis d'humor i amb el fil conductor de la culpa i la seva expiació, personatges com Helena de Troya, Hrsovitha de Gandersheim, Grazida de Montaillou, la vampírica i lèsbica comtessa Bathory i, finalment, Leni Riefensthal, passegen davant de l'espectador fent-li notar la grandesa i misèria de les seves històries, això sí, sempre amb un somriure als llavis. L'humor com a estratègia revulsiva, l'humor com una manera d'enfocar una lectura feminista de la història que pugui ser "per a tots els públics".
Una proposta d’itinerari: De paraules i imatges que expliquen una història.
Les paraules no són innocents. Les imatges tampoc. El poder les ha utilitzat al seu favor. El poder ha ocupat un lloc central en els debats sobre les ciències socials. Però cal preguntar-se: Què entenem per poder? Qui i com el deté? Qui i com el confereix? En funció de què? A qui i per què?
De poders que resten a poders que sumen.
Existeix el poder dominador, el poder que s'exerceix sobre alguna cosa o sobre algú, un poder controlador, que és capaç d'imposar decisions sobre d'altres. Un poder que acostuma a haver-se-les amb conflictes en la mesura que limita. Aquest és el poder que resta. Però també existeix un poder que suma. Un poder que s'exerceix en la mesura que s'ofereix, que es posa a disposició, que se cedeix. Un poder, en definitiva, que confereix poder: el poder del saber, el poder d'aprendre. Un poder que capacita. Un poder generatiu, productiu que comparteix el poder i afavoreix el suport mutu possibilitant relacions de solidaritat i aliances de transferència de poder que ens permeten reinterpretar la realitat en la qual ens movem.
El muntatge patriarcal occidental.
El muntatge patriarcal occidental és una pràctica cultural instal·lada en la disminució. És per això que ha estat necessari el pensament feminista, com ha estat necessària l'abolició de l'esclavitud i tantes altres injustícies. Aquest enfocament teòric ha analitzat els discursos de poder que ens constitueixen com a subjectes i que se centren en el concepte de gènere. La teoria feminista busca analitzar les condicions que modelen les vides de les dones de la mateixa manera que pretén explorar les assercions culturals del que significa ser dona. Però confondre el feminisme amb les reivindicacions directes en favor de la dona, que en ocasions són homofòbiques i ataquen l'home com a gènere, seria un gran error. Fa ja un quant temps que Mary Wollstonecraft va assenyalar que el feminisme és “una apel·lació al bon sentit de la humanitat".
Dramatúrgia i feminisme. Feminisme i joventut: relacions perilloses?
Un repàs superficial a l'elenc de joves dramaturgues ens ubica de ple en la problemàtica del grau de tolerància i reconeixement feminista entre elles. Si la posició de María de Maeztu era la que resumeix la següent frase: “Soy feminista, me avergonzaría de no serlo porque creo que toda mujer que piensa debe sentir el deseo de colaborar como persona en la obra total de la cultura humana", la de les joves creadores pot ser molt diferent i convé analitzar per què.
El Cabaret diabòlic de Beth Escudé.
Hi havia una vegada un curs... Hi havia una vegada un cabaret... Cabaret diabòlic. Palinòdia Cabaret
Una proposta d’itinerari: De paraules i imatges que expliquen una història.
Les paraules no són innocents. Les imatges tampoc. El poder les ha utilitzat al seu favor. El poder ha ocupat un lloc central en els debats sobre les ciències socials. Però cal preguntar-se: Què entenem per poder? Qui i com el deté? Qui i com el confereix? En funció de què? A qui i per què?
De poders que resten a poders que sumen.
Existeix el poder dominador, el poder que s'exerceix sobre alguna cosa o sobre algú, un poder controlador, que és capaç d'imposar decisions sobre d'altres. Un poder que acostuma a haver-se-les amb conflictes en la mesura que limita. Aquest és el poder que resta. Però també existeix un poder que suma. Un poder que s'exerceix en la mesura que s'ofereix, que es posa a disposició, que se cedeix. Un poder, en definitiva, que confereix poder: el poder del saber, el poder d'aprendre. Un poder que capacita. Un poder generatiu, productiu que comparteix el poder i afavoreix el suport mutu possibilitant relacions de solidaritat i aliances de transferència de poder que ens permeten reinterpretar la realitat en la qual ens movem.
El muntatge patriarcal occidental.
El muntatge patriarcal occidental és una pràctica cultural instal·lada en la disminució. És per això que ha estat necessari el pensament feminista, com ha estat necessària l'abolició de l'esclavitud i tantes altres injustícies. Aquest enfocament teòric ha analitzat els discursos de poder que ens constitueixen com a subjectes i que se centren en el concepte de gènere. La teoria feminista busca analitzar les condicions que modelen les vides de les dones de la mateixa manera que pretén explorar les assercions culturals del que significa ser dona. Però confondre el feminisme amb les reivindicacions directes en favor de la dona, que en ocasions són homofòbiques i ataquen l'home com a gènere, seria un gran error. Fa ja un quant temps que Mary Wollstonecraft va assenyalar que el feminisme és “una apel·lació al bon sentit de la humanitat".
Dramatúrgia i feminisme. Feminisme i joventut: relacions perilloses?
Un repàs superficial a l'elenc de joves dramaturgues ens ubica de ple en la problemàtica del grau de tolerància i reconeixement feminista entre elles. Si la posició de María de Maeztu era la que resumeix la següent frase: “Soy feminista, me avergonzaría de no serlo porque creo que toda mujer que piensa debe sentir el deseo de colaborar como persona en la obra total de la cultura humana", la de les joves creadores pot ser molt diferent i convé analitzar per què.
El Cabaret diabòlic de Beth Escudé.
Hi havia una vegada un curs... Hi havia una vegada un cabaret... Cabaret diabòlic. Palinòdia Cabaret
BIBLIOGRAFIA MÍNIMA
- Laura Borràs Castanyer, "Introducción a la crítica literaria feminista" dins, Marta Segarra, Àngels Carabí (eds.), Feminismo y crítica literaria, Barcelona, Icària, 2000.
- Laura Borràs Castanyer, "Hereves d'Eva, però també descendents de Lilith", Revista de Menorca, núm. 85, I, gener-juny de 2001, pp.407-413.
- Laura Borràs Castanyer, "Una reescritura de la culpa femenina. El Cabaret Diabòlic de Beth Escudé e Isabelle Bres" en Lola Proaño-Gómez & Alicia del Campo (edición, prólogo y notas), Traviesas de la paz y campos de batalla, Cádiz: Fundación Municipal de Cultura de Cádiz y Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz, 2004, p. 77-97.
- Laura Borràs Castanyer, “Repensar la història des de l`humor. Una proposta escénica de dones: el Cabaret Diabòlic de Beth Escudè i Isabelle Bres” en: Dossiers feministes, ISSN 1139-1219, Nº 8, 2005 (Ejemplar dedicado a: Humor y mujeres: ¿lo pillas?), pags. 23-46, núm. 8 (2005), pp. 23-46.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tus comentarios nos interesan: