diumenge, de febrer 05, 2006

Inclusió digital = inclusió social

Fa uns dies citàrem a Lorca per a recordar quina és la funció del teatre com a transformador social. A finals del segle passat podíem trobar altres pensadors que com ell analitzaren la finalitat i el vertader sentit del teatre (veg. Bertolt Brecht amb el teatre èpic o Augusto Boal amb el seu teatre de la imatge, teatre de l'oprimit). A la meitat de la 1ra dècada del segle XXI no podem deixar d'analitzar com ens comuniquem les persones i sobretot com ens defensem front a les diferents formes d'explotació, producte de la globalització i la impantació en el mercat mundial de les TIC. Els homes i les dones de teatre tenim l'obligació d'analitzar-les per saber com afecten precisament a la relació entre persones -vertader i únic sentit de tot espectacle teatral.
Afegim aquest text per tal que els alumnes del postgrau vagen mentalitzant-se de la importància de l'ús de les TIC:
L’audiència passiva ha deixat d’existir. D’ara en avant existiran individus amb necessitats específiques d’informació, entreteniment i participació. Els individus continuen existint però a partir d’ara seran visibles. Expressat de manera col·loquial per Arthur Sulzberger Jr., president e The New York Times Company i editor de The New York Times”, quan afirma, "ens ha costat entendre que no hi ha compradors de periòdics, hi ha lectors, no importa el canal, ells són els clients". Li va faltar incloure que els nous clients, són a més, visibles i subjectes actius modificant els sistemes actuals de govern editorial.
...
Internet difon i en la pràctica no és una altra cosa que un sofisticat sistema de col·laboració, amb tota la casuística i excepcions que es vulga, i un gegantí fons d’informació. Davant de tal estat de coses la pregunta que a tots assalta és: els sistemes de representació poden mantindre’s impermeables als canvis produïts en la seua base social?

Si vols continuar informant-te d'aquests temes entra ací

Cap comentari:

Publica un comentari

Tus comentarios nos interesan: