dissabte, de març 25, 2006

Dia mundial del teatre 27 03 06

per commemorar el dia mundial del teatre
València, 27 de març de 2006

El dia mundial del teatre es va crear el 1961 per l'ITI (Institut Internacional del Teatre) entitat nascuda a la ciutat de Praga i recolzada per la UNESCO (entreu sense por que és una versió en castellà). Cada any el 27 de març les persones de teatre de tot el món conviden a la societat a celebrar el nostre dia amb un missatge internacional encarregat a una personalitat diferent. Enguany el missatge 2006 d'encoratjament és del dramaturg mexicà Víctor Hugo Rascon Banda, i si algú es troba a París i vol assistir a l'acte entreu ací.
A més dels enllaços que teniu a aquesta entrada, i aprofitant les noves tecnologies podem disfrutar de l'exposició virtual DONES DE TEATRE. Les podeu buscar per països, encara que les llengües de comunicació de l'ITI només són, de moment, l'anglés i el francés. Per altra banda, i com que falten algunes nosaltres hem volgut confeccionar ací:
MUSEU VIRTUAL DE LES DONES DE TEATRE
El director de cinema Ventura Pons va saber fer al seu film Actrius una anàlisi molt lúcida sobre les misèries i grandeses del teatre des de la perspectiva de les dones.
Rosa Maria Sardà (entrevistada per Júlia Otero)
NOTA: Us proposem agafar l'enllaç d'aquest entrada i enviar-lo a tots els amics i amigues per fer una mena de performance comunicativa en la xarxa. A veure que passa!!! Si alguna persona desconeguda te l'envia altra vegada a tu voldrà dir que la roda ha funcionat.

11 comentaris:

  1. ¿Un día al año dedicado al teatro? ¡El año entero! No hay que buscr excusas para celebrarlo

    ResponElimina
  2. ANTONIO GONZALEZ8:14 p. m.

    Els amants anònims del teatre veiem la capitalització d'estes actes pels quatre postmoderns i progressistes de consigna política que a mes escriuen en rigorós català.
    Este text que vos adjunte esta traduït en el SALT (A.V.L.) i com observàreu diferix del catalanitzat vostre.
    Ja no respecteu ni a la "Acadèmia".
    En fi és una llastima que no conseguíu a la Comunitat Valenciana, mes adeptes dels què ens agrada el Teatre per dedicar-vos a acontentar als vostres amiguets ( Jo m'ho guise i jo m'ho menge - la immensa minoria ).

    ¡¡ AMUNT EL TEATRE UNIVERSAL I PER A TOTS !!

    CELEBREM-HO TOT L'ANY

    ResponElimina
  3. Anònim8:27 p. m.

    Compte!!! Els filòlegs no necessitem el SALT per a escriure en la nostra llengua. El que sí que necessitem les gents del teatre són experts en sociolingüística i en comunicació que determinen un estàdard per als mitjans de comunicació i per al teatre (però no només a nivell de morfosintaxi i fonètica, sinó també a nivell d'expressions i modismes que són les que configuren l'imaginari col·lectiu) ja que aquest és l'únic camí per a mantenir la "pauraula viva" com deia Joan Maragall.

    Espriu, Fuster, Sànchis Guarner i els de la seua generació van viure per "salvar-nos els mots" ara ens toca a nosaltres utilitzar la llengua per crear i per inventar.

    * Un filoleg en el regne del Tirant lo Blanc

    ResponElimina
  4. Anònim3:07 a. m.

    El teatro es el mejor vehiculo de conocimiento de "persona".Mientras haya gente con intención de "persona"; de crecerse, de aprenderse, de descubrirse, de inventarse, de darse, de sentirse, de comunicarse, de comprometerse, de compartirse... , de vivirse, habra teatro. En esta epoca de no-personas, el teatro pasa por una crisis importante. En la escritura china la palabra "crisis" se define convinando dos simbolos; peligro y oportunidad.
    El mundo necesita un reflejo de "persona".

    Hoy 27 de marzo, dia del teatro, brindo por que hagamos del teatro, y con el teatro, nuestra lucha por el derecho legítimo a ser personas.

    Cuando el ser humano deje de ser humano, dejara de tener sentido el teatro.

    Pablo Bosch

    ResponElimina
  5. Anònim3:43 p. m.

    HOY DA LOS PREMIOS DE TEATRES:
    NOSOTROS PAGAMOS, TEATRES DE LA GENERALITAT CON NUESTRO DINERO HACE LAS PRODUCCIONES, VOLVEMOS A PAGAR PARA QUE EL REGIDOR DE TURNO LAS TRAIGA A NUESTRO PUEBLO Y VOLVEMOS A PAGAR EN LA ENTRADA. LUEGO ELLOS ORGANIZAN UN PREMIO, ELIGEN UN JURADO, NOMINAN SUS PROPIAS PRODUCCIONES Y NOSOTROS VOLVEMOS A PAGAR EL PREMIO QUE SE REGALAN. LUEGO LO LLAMAN TEATRO PUBLICO, ¿NO SERA MAS BIEN TEATRO IMPUDICO?

    ResponElimina
  6. Quina idea més bonica Pablo la definició de CRISI en xinés "CRISI + OPORTUNITAT". Tant de bo sapiguèrem aprofitar les nostres crisis per a traure aquesta conclusió...
    Respecte a la crítica anònima sobre TEATRO IMPÚDICO què dir... "e'toe'loquehay" si no ens organitzem la societat civil.

    ResponElimina
  7. Anònim1:56 p. m.

    El problema està en què els ciutadans no estem educats en teatre. El teatre, com assignatura, apareix per primera vegada en el sistema educatiu en Secundària i en forma d'optativa.En Primària es parla de dramatització, que s'inclou dintre de l'assignatura d'artítica conjuntamnt amb música i plàstica, matèries que s'han de distribuir en tres hores setmanals; aleshores, quan hi queda temps per al joc dramàtic? Hem d'afegr-hi, també, la manca d'espai als centres per a desenvolupar-ho, amb els nostres alumnes, d'una manera més o menys digna.
    Pense que els professionals de l'ensenyament podem contribuir a que tot açò canvie...
    No sóc il·lusa, tinc il·lusió.

    Rosa Llopis (alumna dels curs 05-06, Diploma de Teatre en l'Educació)

    ResponElimina
  8. Per això Rosa que la majoria de persones no coneix el món del teatre (directors, actors i actrius, autors més rellevants, obres, etc.) vàrem inventar aquesta mena d'EXPOSICIÓ VIRTUAL "Les nostres dones de teatre". No cal ser il·lusió però per a il·lusionar els demés hem d'inventar projectes seductors. Passa-ho...

    ResponElimina
  9. Reivindiquen la importancia de les dones en el mon del teatre!

    ResponElimina
  10. La voz de las mujeres debe ser como el grito originario. Os propongo que comentemos obras escritas o dirigidas por nosotrras.

    ResponElimina
  11. Anònim7:16 p. m.

    Sou molt bones.

    ResponElimina

Tus comentarios nos interesan: