L'expressió oral al teatre i en àmbits socioeducatius

Algunes idees bàsiques que Jesús Muñoz compartirà amb l'alumnat del Postgrau de Teatre en l'educació sobre l’entrenament vocal de l’actor són les següents:

1. Volum, control, potència, ritme, bona articulació són algunes de les exigències a les que s’enfronta un actor quan parla en escena. El text s’ha d’escoltar fins i tot si l’actor murmura a cau d’orella  d’algú, s’ha d’entendre a la perfecció i ha de captar l’atenció de l’espectador. A més a més, ha de ser creïble o versemblant, com si eixes idees o expressions escrites per un autor, naixeren en eixe precís instant de la ment de l’intèrpret. 
2. És aquesta veritat en la veu, aquesta naturalitat un dels objectius principals de l’entrenament vocal. La tècnica vocal ha d’estar al servei d’una dramatúrgia actoral que se sosté des de la veritat, des de l’honestedat de l’intèrpret, des del compromís profund amb el seu cos, les seues emocions i amb la situació que viu dins d’eixe fenomen teatral.
3. Personalment, prefereix un actor o una actriu a qui em costa entendre-li alguna paraula o frase, però que viu plenament el conflicte de l’escena, que s’exposa i s’arrisca, que sense tindre una veu poderosa o potent, aconsegueix commoure’m. Prefereix a eixe actor o actriu, deia, que a un altre que parla claríssimament, amb un volum alt, una dicció perfecta, però que és incapaç de despertar en mi qualsevol emoció. Em decante per una cara imperfecta però sensual abans que per la perfecció d’una cara que no em sedueix. 
4. Entrenar la veu no consisteix només en augmentar la capacitat pulmonar, ampliar la tessitura, mecanitzar una articulació perfecta o tindre un control absolut del volum i dels diferents ressonadors. No crec en un entrenament vocal que busca el virtuosisme tècnic. Crec en un entrenament que fa que l’actor estiga present física i vocalment en escena i que el capacita per a gestionar els seus recursos naturals i adquirits de la manera més orgànica, honesta , bella i coherent possible i que fa que els espectadors se n’adonen de què estan davant d’un ésser humà genuí, original i sensible. 

Jesús Muñoz estudia Interpretació Textual a l'ESAD de València (1998-2002) i continua la seua formació amb mestres com Isabel Úbeda, Roberta Carrieri (Odin Teatret), Àngel Bonora, Jorge Picó (Lecoq), Tom Lebhart (Decroux), Pablo Corral, Victòria Salvador, Mª José Peris, Jonathan Hart, Núria Inglada i participa com a alumne en tallers de creació amb Juan Domínguez, Daniel Abreu, Cia. Losquequedan i Federico León, entre d´altres.

És membre fundador de la companyia El pont flotant on ha participat com a creador i actor en tots els seus treballs: What a wonderful war! (2002), Trànsit, el viatge de Juanillo Cabeza (2004), Com a pedres (2006), Exercicis d’amor (2009), Algunes persones bones (2011) i Jo de major vull ser Fermín Jiménez (2013), amb els que ha realitzat nombroses gires per tot l’Estat espanyol i per diferents països de Llatinoamèrica com Colòmbia, Argentina, Uruguai, Nicaragua, Costa Rica i Hondures.

Entre els reconeixements que ha rebut la companyia, destaquen: Millor direcció al Festival Escènia de Foios, València, (2003), Nominació Espectacle Revelació als X Premios Max (2007), Premi Max Aub al Millor Text als XVII Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (2007), i Nominació a Millor Espectacle als XIX Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (2009).

Ha treballat també com a actor en La Fura dels Baus, Arden, Teatres de la Generalitat Valenciana, sota la direcció escènica de Jorge Picó, Teatre de Marionetas La Estrella, Det Andet Teater (Dinamarca), o Bambalina Teatre Practicable, i en sèries de televisió com Negocis de família o Les Moreres (per a Canal 9).

Des del 2005 segueix un programa de formació pedagògica al Centre Artistique International Roy Hart (França), dirigit per Carol Mendelsohn i Saule Ryan i des de 2010 imparteix cursos en aquest centre junt a Laurent Stéphane i Walli Höffinger.

Actualment gestiona la programació d’activitats i cursos de formació a la Sala Flotant, és professor de l'assignatura d'Entrenament vocal a l'Escola de Cinema i Teatre Off de València, imparteix cursos de formació actoral i tallers de creació en diferents escoles de teatre i universitats i és professor integrat d’Entrenament vocal en la J.C.A. (Jove Companyia d’Entrenament Actoral) que dirigeix Ramón Moreno.


Continguts del mòdul (com a proposta de treball):

La respiració.
- Consciència del mecanisme de la respiració i de les diferents parts que hi intervenen.
- La respiració diafragmàtica.
- El control de l’aire.

Relaxació-distensió-desbloqueig de les diferents blocs que intervenen en la respiració i emissió del so:
- Extremitats.
- Pelvis
- Columna vertebral (sacre, zona lumbar, dorsal i cervical).
- Costelles.
- Pit i zona clavicular.
- Muscles.
- Coll (zona cervical)
- Atles i crani.
- Màscara facial.

Producció, col·locació, projecció i amplificació del so. Direcció del so i cavitats de ressonància.
- Consciència de la totalitat del cos de l’actor com a ressonador en potència.
- Treball específic de diferents ressonadors: cavitat frontal, cavitat nasal, cavitat palatal, pit i tràquea.

Arrelament.
- El contacte amb el terra.
- Forces contràries: gravetat i posició erecta: la presència física i vocal de l’actor.

. Intensitat i potència.
- Control de l’aire i resistència.
- Qualitats d’energia en la veu.

. Extraversió i introversió del so.

. Connexió cos i veu.
- Desinhibició física i vocal.
- Escolta activa: acció i reacció als impulsos.

L’escolta activa.
- Mímesis sonora.
- Empatía sonora.

Imaginació i expressió vocal.

. La paraula.
- Dicció i articulació.
- Descomposició del text.
- Prosòdia: entonació, pausa i ritme. La intenció.

Veu i personatge.
- Composició física i vocal del personatge.
- Veu i psicologia del personatge.
- Veu i situació dramàtica.
- El subtext en la veu.

Veu i emoció.

La veu cantada i la veu parlada.
- Diferències i similituds.
- El cant polifònic.
- El cant coral com a potenciador de l’escolta grupal.

NOTA: (Algunes notes sobre la dinàmica de les sessions)
    Les sessions tindran un caràcter eminentment pràctic, doncs considere que l’ensenyament de l’expressió oral ha de passar irremeiablement per l’experiència prèvia del docent. Els estímuls, sensacions, emocions i totes aquelles experiències obtingudes a través del treball individual i en grup són un material de gran valor a l’hora d’entendre les dificultats amb les que es pot trobar l’alumne, les seues reaccions, resistències o motivacions davant del treball. No obstant, hi haurà un espai per al diàleg i la reflexió on poder compartir i exposar els dubtes o inquietuds que vagen sorgint en les sessions.
   Considere "expressió" qualsevol  acte que intente comunicar alguna cosa de manera conscient o inconscient. La rialla, el plor, una paraula malsonant, un badall, un crit, el simple so de l’aire en eixir per la boca... comuniquen. Valore un espai on poder expressar-se lliurement sense por a ser jutjat. Per això considere l’escolta, el respecte i el suport entre els participants com les bases fonamentals sobre les quals construir i sostindré aquest espai de llibertat i desinhibició on tota expressió es benvinguda per molt estranya, grotesca o políticament incorrecta  que parega. Perquè és en este espai on en moltes ocasions ens alliberem de vells tabús, vergonyes o antigues costums que limiten la nostra expressió física i vocal.


BIBLIOGRAFIA:

• PIKES, N. (2005) Dark Voices: v. 1: The Genesis of Roy Hart Theatre (Africa Series) 
• MONLEÓN, J., HART, R., DOMÉNECH, R., ESTRUCH, J. RÍOS LLORDEN, E. (març 1971) 
• “ Roy Hart en Madrid”. Revista Primer Acto nº 130 
• WILFART, S. (1999) Encuentra tu propia voz: la voz como instrumento para tu desarrollo personal.  (Ed. Urano) 
• CHUN-TAO CHENG, S. (1.999) El Tao de la voz. La vía de la expresión verbal. (Gaia ediciones). 
• McCALLION, M.  (1999) El Libro de La Voz. (Ed. Urano)
• LE HUCHE, F. i ALLALI A. (1993) La voz. (Ed. Masson )
• ALEXANDER, F. MATTHIAS (1995) El uso de sí mismo. (Ed. Urano.)
• BARBA, E., SAVARESSE, (1999) N. El arte secreto del actor. (Escenología)
• STANISTAVSKI, K. (2002) La construcción del personaje (Alianza ed.)
• GROTOWSKI, J. Hacia un teatro pobre, (Siglo XXI Editores, 1980)
• ARTAUD, A. (1997) El teatro y su doble. (Edhasa)

ENLLAÇOS D’INTERÉS 

• CENTRE ARTISTIQUE ROY HART http://www.roy-hart-theatre.com

• ROYHART THEATRE ARCHIVES http://www.roy-hart.com/
• PANTHEATRE http://www.pantheatre.com/5-international-es.html
• VOCAL TRAINING AT ODIN TEATRET http://www.youtube.com/watch?v=S97jHiIz6lU
• VEU FEMENINA EN UN HOME  http://www.youtube.com/watch?v=D5JgnTo0LhU
• DEFINICIÓ DE LA VEU http://es.wikipedia.org/wiki/Voz_(fonolog%C3%ADa)
• MOVIMENT DEL  DIAFRAGMA EN LA RESPIRACIÓ http://www.youtube.com/watch?v=nPskeiJW6eo
• LES 4 DIAFRAGMES EN LA RESPIRACIÓ http://www.youtube.com/watch?v=9JqFWUjxI1Q
• CORDES VOCALS http://www.youtube.com/watch?v=v9Wdf-RwLcs
• CORDES VOCALS PARLANT http://www.youtube.com/watch?v=Z_ZGqn1tZn8
• IMATGES CORDES VOCALS http://www.youtube.com/watch?v=ajbcJiYhFKY
• TIGER ILLIES (BANDA MUSICAL) http://www.youtube.com/watch?v=zhrGspR0yQo
• CANTANT I PROFESSORA ROY HART. Laila & Symfobia spiller Brecht – tráiler http://www.youtube.com/watch?v=ruFmMXF6eRE