Teatres de la llum al postgrau de teatre en l'educació

El taller de "Teatres de la llum" s'ha dedicat inspirat enguany en els textos poètics. La gramàtica de la llum és una poètica que investiga llenguatges molt propers a la poesia.

Per a traslladar les figures literàries en imatges no es tracta tant d'inspirar-se en els elements realistes o descriptius dels textos literaris sinó en aquells elements que vehiculen les emocions. En aquest sentit la proposta de 'Teatres de la llum' suggereix mons abstractes però amb uns codis estètics que ens permeten gaudir de la poesia de les llums i les ombres.

Ací us posem un dels poemes per si us serveix d'inspiració. I també us posem el títol de l'exposició que es va fer al Centre Pompidou fa temps perquè la retrobeu per internet si us interessa investigar el tema de les llums i les ombres com a estètica teatral.

Webgrafia:
- OMBRES ET LUMIÈRE, RÊVES D'OMBRE.
- Shadowdance.
- Philippe Genty.

Qué ruido tan triste

Qué ruido tan triste el que hacen dos cuerpos cuando se aman,
parece como el viento que se mece en otoño
sobre adolescentes mutilados,
mientras las manos llueven,
manos ligeras, manos egoístas, manos obscenas,
cataratas de manos que fueron un día
flores en el jardín de un diminuto bolsillo.

Las flores son arena y los niños son hojas,
y su leve ruido es amable al oído
cuando ríen, cuando aman, cuando besan,
cuando besan el fondo
de un hombre joven y cansado
porque antaño soñó mucho día y noche.

Mas los niños no saben,
ni tampoco las manos llueven como dicen;
así el hombre, cansado de estar solo con sus sueños,
invoca los bolsillos que abandonan arena,
arena de las flores,
para que un día decoren su semblante de muerto.